Els milions de dòlars en ingressos publicitaris que gegants tecnològics com Google, Apple, Facebook, Amazon i Microsoft absorbeixen estan reforçant el seu domini sobre la difusió d'informació i contribuint a un "preocupant declivi" de la llibertat de premsa a tot el món, segons l'Índex Mundial de Llibertat de Premsa de RSF publicat el 03 de maig de 2025.
L'informe afirma que "aquestes plataformes, en gran part no regulades, estan absorbint una part cada cop més gran dels ingressos publicitaris que normalment donarien suport al periodisme. La despesa total en publicitat a través de les xarxes socials va arribar als 247.3 milions de dòlars el 2024, un augment del 14% en comparació amb el 2023. Aquestes plataformes en línia dificulten encara més l'espai informatiu en contribuir a la difusió de contingut manipulat i enganyós, amplificant la desinformació".
L'Índex Mundial de Llibertat de Premsa anual de RSF compara la llibertat de què gaudeixen els periodistes i els mitjans de comunicació en 180 països i territoris. Defineix la "llibertat de premsa" com la "capacitat dels periodistes, com a individus i col·lectius, de seleccionar, produir i difondre notícies en interès públic independentment d'interferències polítiques, econòmiques, legals i socials i en absència d'amenaces a la seva seguretat física i mental".

L'Índex d'aquest any és particularment significatiu perquè, per primera vegada a la seva història, l'estat mundial de la llibertat de premsa es classifica com una "situació difícil", gràcies a una combinació de pressions tecnològiques, financeres, polítiques i econòmiques. L'informe afirma: "Tot i que els atacs físics contra periodistes són les violacions més visibles de la llibertat de premsa, la pressió econòmica també és un problema important i més insidiós. L'indicador econòmic de l'Índex Mundial de Llibertat de Premsa de RSF es troba ara en un mínim crític sense precedents, ja que el seu descens va continuar el 2025".

Les seves troballes i conclusions tenen una relació directa amb la indústria del turisme i els viatges. Com a un dels anunciants més grans del món, el sector del turisme i els viatges està contribuint al problema tant abocant ingressos publicitaris als gegants tecnològics com pel seu creixent desplaçament cap a creadors de contingut, bloguers i influencers, que NO són periodistes. (Al final d'aquest informe es troba una anàlisi més detallada de les implicacions per al turisme i els viatges).
L'informe afirma: «En un moment en què la llibertat de premsa experimenta un declivi preocupant en moltes parts del món, un factor important —tot i que sovint subestimat— està debilitant seriosament els mitjans de comunicació: la pressió econòmica. Gran part d'això es deu a la concentració de la propietat, a la pressió dels anunciants i els patrocinadors, i a les ajudes públiques que estan restringides, absents o assignades de manera opaca. Les dades mesurades per l'indicador econòmic de l'índex RSF mostren clarament que els mitjans de comunicació actuals es troben atrapats entre preservar la seva independència editorial i garantir la seva supervivència econòmica».

Una característica important de l'Índex és la seva interactivitat. Està formulat mitjançant indicadors polítics, econòmics, legislatius, socioculturals i de seguretat, cadascun dels quals es pot monitoritzar en un mapa interactiu entre el 2013 i el 2025. Això el fa mesurable i comparable entre països i regions i al llarg de períodes.
Una conclusió sorprenent és la caiguda de l'índex de llibertat dels anomenats campions de la democràcia, els Estats Units, l'Índia i Israel. Israel és especialment criticat per la seva "aniquilació" de periodistes que intenten informar sobre els seus bombardejos genocides i la campanya de fam a Gaza.

A més de la pèrdua d'ingressos publicitaris, que ha pertorbat i limitat greument l'economia dels mitjans de comunicació, la concentració de la propietat dels mitjans de comunicació és un altre factor clau en el deteriorament de l'indicador econòmic de l'índex i representa una greu amenaça per a la pluralitat mediàtica. Les dades de l'índex mostren que la propietat dels mitjans de comunicació està altament concentrada en 46 països i, en alguns casos, totalment controlada per l'estat.

L'informe diu: «Això és evident a Rússia (171è, 9 llocs menys), on la premsa està dominada per l'estat o per oligarques vinculats al Kremlin, i a Hongria (68è), on el govern reprimeix els mitjans crítics amb les seves polítiques a través de la distribució desigual de la publicitat estatal. També és evident en països on les lleis d'"influència estrangera" s'utilitzen per reprimir el periodisme independent, com ara Geòrgia (114è, 11 llocs menys), Tunísia (129è, 11 llocs menys), Perú (130è) i Hong Kong (140è), on les subvencions públiques ara es dirigeixen als mitjans de comunicació progovernamentals».
Fins i tot en països ben classificats com Austràlia (29è), Canadà (21è) i Txèquia (10è), la concentració dels mitjans de comunicació és motiu de preocupació. A França (25è, quatre posicions per sota), uns quants propietaris rics controlen una part important de la premsa nacional. Aquesta creixent concentració restringeix la diversitat editorial, augmenta el risc d'autocensura i planteja serioses preocupacions sobre la independència de les redaccions respecte als interessos econòmics i polítics dels seus accionistes.
L'enquesta de l'Índex mostra que la interferència editorial està agreujant el problema. En 92 dels 180 països i territoris avaluats per l'Índex, la majoria dels enquestats van informar que els propietaris dels mitjans de comunicació "sempre" o "sovint" limitaven la independència editorial dels seus mitjans. Al Líban (132è), l'Índia (151è), Armènia (34è) i Bulgària (70è, 11 posicions menys), molts mitjans deuen la seva supervivència al finançament condicionat de persones properes al món polític o empresarial. La majoria dels enquestats en 21 països, inclosos Ruanda (146è), els Emirats Àrabs Units (164è) i Vietnam (173è), van dir que els propietaris dels mitjans de comunicació "sempre" interferien editorialment.
Implicacions per als viatges i el turisme
Si es creés un Índex de Llibertat de Premsa similar per als mitjans de comunicació de viatges i turisme, els resultats serien molt pitjors. L'estat del periodisme i la comunicació de viatges s'ha deteriorat significativament al llarg dels anys, per les mateixes raons que els mitjans de comunicació convencionals, cosa que ha provocat una simplificació del discurs de la indústria que, al seu torn, no fa res per frenar la pandèmia de mentides, notícies falses, desinformació i incitació per part dels governs, el complex militar-industrial, els extremistes religiosos i altres fanàtics.
Els professionals de la comunicació i els mitjans de comunicació de la indústria turística d'ambdós bàndols haurien de dur a terme una anàlisi forense de l'Índex, especialment aquells que vulguin contribuir a la millora de la indústria en general, en comptes de les seves pròpies entitats individuals. Haurien de reconèixer el valor d'un debat, una dissidència i un discurs sòlids de la indústria com a part de la solució.
Les seves conclusions es poden avaluar en funció de la següent llista de verificació de quatre punts que he elaborat basant-me en els meus 44 anys de cobertura dels viatges i el turisme a la regió Àsia-Pacífic.
1) Qualitat del periodisme de viatges:
La majoria de publicacions de viatges actuals estan plenes de notes de premsa reciclades i/o entrevistes amb directors generals que lloen els seus propis productes o els seus productes. Quan va ser l'última vegada que els mitjans de comunicació de viatges van publicar una entrevista amb un sindicalista, una organització de la societat civil o un acadèmic de pensament crític? O van informar sobre corrupció, degradació ambiental, blanqueig de capitals, tràfic de persones, recursos humans, etc.? Quan va ser l'última vegada que en rodes de premsa es van fer preguntes difícils?
2) Qualitat de les comunicacions de viatge.
La gran majoria de comunicats de premsa i anuncis oficials publicats a totes les plataformes són avorrits i banals, i el seu contingut no és gaire diferent del de fa uns 30 anys.
3) Qualitat dels fòrums de viatges:
Aquestes sales estan plenes de ponents i patrocinadors que fan presentacions preconfigurades intercalades amb panells moderats per presentadors que fan preguntes preaprovades. La tecnologia ha empitjorat en eliminar la interacció personal de fer preguntes en directe des de la sala.
4) El paper del finançament i el patrocini:
Les ONT de viatges i turisme, les companyies aèries, els hotels, les agències de viatges en línia, els centres de convencions, etc., es troben entre els anunciants més grans del món. En desviar fons cap als gegants tecnològics, els creadors de contingut, els bloguers i els influencers simplement per aconseguir l'atenció dels altres, han contribuït a les dificultats financeres dels principals mitjans de comunicació i, per tant, al declivi dels mecanismes de control i de la capacitat de dir la veritat al poder. Finançar influencers i bloguers, o patrocinar suplements de viatge absurds, sopars inútils, còctels, cartells publicitaris i adhesius en esdeveniments MICE, realment contribueix a un sector de viatges i turisme millor i més ben informat?
Aquests reptes són molt reals i no desapareixeran aviat.
Conclusió
Llibertat de premsa el 2013

Llibertat de premsa el 2025

Els mitjans de comunicació, coneguts en el seu moment com el quart poder i un poderós baluard contra l'autoritarisme i l'autocràcia, han jugat històricament un paper fonamental en la construcció de nacions. El seu costat més nefast també s'ha desplegat per fomentar guerres, conflictes i discòrdia social. Ambdues forces ara s'estan creuant, potser en el moment més crític del segle XXI.
Imtiaz Muqbil, editor de Travel Impact a Bangkok, va comentar al seu article:
Si els professionals seriosos dels mitjans de comunicació i la comunicació turístics volen contribuir a la solució, trobaran que l'Índex de Llibertat de Premsa és digne d'una profunda introspecció. Sospito que la majoria d'ells hi faran una ullada superficial, s'encongiran d'espatlles i continuaran llegint.
FONT: