L’11 de març, l’Organització Mundial de la Salut va declarar Covid-19 una pandèmia. Dues setmanes després, els Estats Units es van convertir en la nació més afectada, superant la Xina. A Europa, Itàlia, Espanya, Alemanya i França van ser els més afectats, amb cadascun d’ells més de 40,000 casos.
L’1 d’abril, a prop de la meitat de la població mundial –la major part d’Amèrica del Nord, Europa i l’Índia– se’ls havia ordenat que es quedessin a casa, amb l’esperança d’alentir o aturar la propagació del contagi.
En molts llocs, el virus que s’estén ràpidament ha desbordat els sistemes sanitaris locals. Els metges han lluitat amb la manca d’espai hospitalari i equipament mèdic, inclosos els kits de proves i els equips de protecció.
La Xina va afirmar que havia canviat la marxa de la propagació del Covid-19 a finals de març, ja que el nombre de nous casos nacionals suposadament va disminuir significativament, cosa que va provocar que els funcionaris reduïssin gradualment les restriccions de viatge a Hubei.